El preu de transacció a l’hora de negociar certificats de dipòsit es determina mitjançant un mètode de subhasta. Durant aquesta subhasta, s’admeten ordres de compra i de venda. El mercat analitza aquestes ordres i busca el nivell de preus que permet executar el màxim volum d’ordres. Dit d’una altra manera, el mercat intenta establir el preu al qual es pot negociar el nombre més alt possible de certificats de dipòsit.
El que és habitual és que hi hagi un cert nombre d’ordres de compra i de venda, amb diferents nivells de preu. El mercat fixa el preu en el nivell que permeti negociar el màxim nombre possible de certificats.
Exemple:
Durant una subhasta, es presenten ordres de compra i de venda amb diferents preus límit. Suposem que el preu de transacció al qual es pot negociar un nombre màxim de certificats és de 50 euros.
Segurament també hi haurà ordres de compra amb un preu límit superior a 50 euros, per exemple, 55 euros, i ordres de venda amb un preu límit inferior a 50 euros, per exemple, 45 euros.
El mercat analitza totes les ordres i busca el preu al qual es pot negociar el màxim nombre de certificats. En aquest exemple, el mercat fixa el preu en 50 euros, ja que és el valor que permet negociar el màxim volum.
Això significa que les ordres de compra amb un límit superior a 50 euros, per exemple, 55 euros, també s’inclouen en la liquidació de la subhasta. S’aplica el mateix a les ordres de venda amb un límit igual o inferior a 50 euros, com ara 45 euros.